domingo, 30 de diciembre de 2012

CONCLUSIONS

Gràcies a aquest mòdul he après moltes coses, tant de GITIC com de COED. Pel que fa a GITIC, és la que  més coneixements he adquirit, ja que jo abans de començar el curs no dominava gaire les noves tecnologies, i a més en la meva etapa de primària i secundària a la meva escola no es van tractar les noves tecnologies amb profunditat, cosa que ha fet que jo no mostrés gaire interès en aquest camp. Gràcies a aquest mòdul he après moltíssimes coses. El Prezi, per exemple, crec que ha sigut una de les millors eines, ja que serveix molt per complementar-ho amb les exposicions orals.És molt més dinàmic i interactiu que el power point. També hem treballat com fer vídeos i com fer mapes conceptuals. Des del meu punt de vista, aquest programes s'haurien d'ensenyar abans a les escoles cosa que faria que augmentés molt l'aprenentatge i el domini d'aquestes eines, que en un futur ens poden resultar molt útils. També hem après com fer pàgines web, i és una de les coses que més em van cridar l'atenció, perquè sempre m'he preguntat com es creaven i ara he après com fer-les a través del Google Sites, i és més senzill del que m'esperava. Cal remarcar que també hem treballa un joc per a nens: l'Scratch, un joc que també desconeixia, i crec que ens pot ser molt útil per a un futur com a mestres, com també unes pàgines web que ens van recomanar a l'aula sobre jocs i activitats per nens. És una assignatura que m'ha obert cap a un món que desconeixia o més ben dit que coneixia molt poc. Ara per ara he adquirit nous coneixements d'aquest camp però crec que encara em queda molt per millorar, conèixer i explorar. A més a més, tot mestre ha d'estar al corrent sempre de les TIC ja que canvien constantment i a un ritme vertiginós. Tot mestre, s'ha d'anar actualitzant permanentment tal com ho fan les noves tecnologies.

Pel que fa a COED, ha sigut una assignatura que també m'ha servit molt, sobretot la part de l'expressió oral. Primer de tot el llibre de "Com parlar bé en públic" va ser una bona introducció de l'assignatura perquè és una molt bona eina per a fer les exposicions orals ja que t'ensenya com controlar els nervis, et dona consells, et recomana com ha de ser el to de veu, la posició corporal, etc. Al llarg del semestre hem anat fent exposicions orals i amb el temps cada cop anaven sortint millor. A més a més, tant l'exposició d'"Identitat i Teritori" i la de "Publicació Digital" estan relacionades amb GITIC, perquè havíem de posar en pràctica conceptes de COED i a la vegada fer les exposicions amb el suport de les TIC. Això per mi ha sigut un molt bon sistema d'aprenentatge. Com ja he dit, a mesura que anavem fent exposicions orals anaven millorant,  això et fa guanyar confiança amb tu mateix i seguretat. És molt important que es remarqui l'expressió oral ja que és fonamental per a ser futurs mestres perquè estem tot el dia davant d'un públic. També gràcies a COED he vist des d'una altra perspectiva les quatre habilitats lingüístiques (llegir, parlar, escoltar i escriure), perquè durant la meva etapa educativa no les vaig treballar a totes amb la mateixa profunditat, i ara gràcies a estudiar-les més detalladament m'he adonat que totes tenen el mateix grau d'importància.

Per acabar, el fet de fer un Bloc, m'ha resultat molt útil perquè mai ho havia posat en pràctia i no sabia fins a quin punt d'importància tenia. Ara, he pogut veure que gràcies a fer el bloc he fet una síntesi dels meus coneixements, he associat idees i les he classificat i estructurat. I el fet de fer un bloc també m'ha fet donar-los més importància perquè ens poden ser molt útils per compartir informació i resoldre dutbes.

Ha estat molt interessant treballar amb les dues assignatures a la vegada perquè ha fet que relacioni molt més els coneixements de cadascuna, en comptes de que les hagués treballat per separat.

MARCADORS SOCIALS


En una classe de GITIC vem treballar diferents marcadors socials. Els marcadors socials són una forma senzilla i popular d'emmagatzemar, classificar i compartir enllaços web.

Entre els avantatges respecte les altres eines tradicionals com els cercadors, hi ha:

  • Inclusió i classificació de recursos realitzada per persones en lloc de màquines.
  • Els usuaris decideixen quins recursos considerem més útils, marcant-los. Per tant, els recursos més útils són marcats per més usuaris. Això provoca la creació d'un rànking de recursos basat en el criteri dels usuaris, mesurant així la utilitat dels recursos molt millor que altres sistemes automatitzats.                  
També existeixen algunes desavantatges dels sistemes basades en etiquetes: 

  • No hi ha un sistema preestablert de paraules clau o categories. Això pot comportarerrors a l'hora de d'escriure-les.
  • Els tags poden tenir més de un significat i oferir resultats inexactes degut a confusions entre sinònims o antònims.
  • Possible creació d'etiquetes massa personalitzades, amb poc significat global.
  • No es pot estructurar les etiquetes de forma jeràrquica.
Ara us explicaré tres que vem treballar a classe:


- Delicious: és un servei de gestió d'adreçes socials a través del web. Ens ajuda a emmagatzemar els teus marcadors creant una compte en la pàgina: http://delicious.com/, per tenir un accés ràpid a les teves pàgines preferides. Les pàgines web que tu selecciones les pots classificar amb etiquetes de manera que després et serà molt més fàcil buscar-les.






- Mister Wong: és una pàgina que permet emmagatzemar les adreces d'Internet interessants de la xarxa amb un sistema d'etiquetes que es poden compartir amb altres usuaris, esdevenint així marcadors socials. Es poden crear grups d'usuaris que comparteixen els mateixos interessos (amb marcadors públics i privats) o bé seguir l'activitat de determinades persones. Aquí us deixo l'adreça.









- Pearltrees: el peartrees és un marcador que no organitza la informació com altres com ara el Delicious o el Mister Wong sinó que emmagatzema la informació d'una manera molt més visual: en forma d'esquema. Hi ha diferents arbres formats per diferents "perles", que aquestes contenen les adreçes de la informació que tu has seleccionat. Aquí us deixo l'adreça



Aquesta classe de GITIC em va servir molt, ja que desconeixia que es poguessin emmagazemar les adreçes que tu prefereixis. D'aquesta manera t'estalvies molt de temps cercant per la web i tens la informació molt més a mà. 

L' ÚS DE LES TIC I LES TAC A L'ESCOLA

En una classe de GITIC vem treballar l´ús de les TIC i les TAC a l'escola. Hem vist els diferents usos de l'ordinador, concretament cuatre, que tenen a l'aula i l'escola. Ara us explicaré els diferents models:

1) L'ordinador com a mestre: és un  model on el mestre penja tot a l’ordinador perquè els alumnes aprenguin  directament des d’allà. Es creia que seria el futur durant els anys 70 però va ser un fracàs. Acutalment aquest mètode ha quedat totalment inutilitzat.

2) L'ordinador com a alumne:  es basa en un plantejament d’una opció pedagògica: el  constructivisme. Parteix de què el nen aprèn i  construeix el coneixement a partir de la interacció amb l’entorn i en el cas dels ordinadors el nen aprendrà amb l’ordinador, és un rol molt més actiu, l’ordinador  mostra el resultat que hem fet i desprès podem fer modificacions. Un exemple molt clar seria el programa scratch. Aquest model podriem posar-li com a títiol: l’ordinador com a alumne. Des del punt de vista pedagògic ho situaríem en el constructivisme.

Entenem el constructivisme com un corrent que afirma que el coneixementt de totes les coses és un procés mental de l'individu, que es desenvolupa de manera interna conforme l'individu obté la informació i interactua amb el seu entorn.
Considera que l'apreciació i memorització de símbols, així com les relacions lògiques entre ells, no és realment coneixement. El constructivisme considera que el veritable coneixement de les coses és l'estructura mental individual generada de la interacció amb el mitjà. L'instructor és una persona que posa facilitats, que provoca situacions riques en possibilitats d'aprenentatge, no qui transmet coneixement.
El constructivisme es basa en el principi que l'apreciació de la realitat és completament diferent per a dos individus diferents, encara que les condicions d'aprenentatge siguin semblants, a causa del fet que no és possible crear condicions perfectament iguals en la ment de dos subjectes diferents.

3) L'ordinador com a laboratori: està  basat en l’experimemtació. En aquest model l’ordinador podria facilitar al nen una sèrie d’eines per exemple: aigua, planta, llum , simulador de temps,etc,  i d’aquesta manera en nen en comptes d’aprendre a partir d’una lliçó teòrica de les plantes el nen ho apdrendria d’una manera diferent (el nen pot veure que si no rega la planta en temps: es mor) el nen fa un aprenentatge per descoberta i  descobreix interactuamnt amb l’ordinador. Exemple simulador: Els Sims (va ser un dels videojocs més populars de l'any 2000 en el qual l'objectiu era controlar la vida social d'uns Sims, uns éssers que simulaven amb intel·ligència artificial als humans).

4) L'ordinador com a eina de treball:  considera l’ordinador com una eina de treball. (per exemple el que hem fet nosaltres al llarg del semestre a GITIC). El nen pot crear textos, dibuixos, presentacions, etc. A l’escola el que s’està fent actualment es utilitzar l’ordinador com a eina ja sigui per buscar informació,  per treballar cooperativament, per compartir informació, etc. En algunes s’usa l’ordinador com a mestra.

Per acabar la sessió vem haver d'escollir una activitat per tal de presentar una proposta de les TIC i les TAC a l'escola. L'activitat la vem agafer d'una web molt utilitzada per crear activitats pels seus alumnes. Aquí us deixo l'adreça.
Jo i la meva companya, la Paola Granada Santos vem escollir una activitat relacionada amb l'Educació Física: "En Forma". Aquí us deixo una imatge de la diapositiva que vam fer:


Ha estat una sessió molt interessant ja que m'ha fet veure les diferents funcions dels ordnador a l'escola que fins ara no m'havia plantejat i també ha sigut molt útil conèixer la web que proosa moltes activitats per als nens, ja que em pot ser molt útil per a un futur. 





sábado, 29 de diciembre de 2012

EL CODI ORAL I EL CODI ESCRIT

Diferències entre el codi oral i l'escrit

Podem fer una comparació entre els dos canals des de diferents punts de vista:

  • Contextuals: es refereixen al context (espai, temps, relació entre els interlocutors,etc) de la comunicació. En el codi oral la comunicació és immediata en el temps (el receptor comprèn el missatge al mateix temps que el diu l'esmissor). En canvi, en el codi escrit la comunicació és diferida (el lector tarda bastant a poder llegir l'escrit que ha fet l'autor).
  • Textuals:  es refereixen a les característiques gramaticals (adecuació, coherència) dels textos orals i dels escrits. Es poden comparar quines estructures s'usen i quines no, el grau de complexitat que tenen, la llargada, l'ordre de les paraules,etc.

Diferències contextuals

Canal oral:

  • Canal auditiu: el receptor comprèn amb l'oïda el text
  • El receptor percep successivament els diversos signes de text (procés serial)
  • La comunicació és espontànea
  • La comunicació és immediata en el temps i en l'espai
  • La comunicació ñes efímera
  • Utilitza molt els codis no-verbals
Canal escrit:

  • Canal visual: el receptor llegeix amb els ulls el text
  • El receptor percep simultàniament (procés holístic)
  • La comunicació és elaborada
  • La comunicació és diferida en el temps i en l'espai
  • La comunicació és duradora

Diferències textuals


- Adecuació:

Canal oral:
  • Tendència a marcar la procedència dialectal
  • Grau de formalitat baix
Canal escrit:
  • Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l'emissor
  • Grau de formalitat alt
- Coherència:

Canal oral:
  • Selecció mensy rigorosa de la informació
  • Més redundant
  • Estructura del text oberta
  • Estructures poc estereotipades
Canal escrit:
  • Selecció molt precisa de la informació
  • Menys redundant
  • Estructura tancada: respon a un esquema prèviament planificat per l'autor
  • Estructures estereotipades

-Cohesió:

Canal oral:
  • Menys gramatical
  • Utilitza molt els elements paralingüístics
  • Utilitza força codis no-verbals
  • Freqüència alta de referències exofòriques (referides als context)
Canal escrit:
  • Més gramatical
  • Utilitza pocs elements paralingüístics
  • Utilitza posc codis no-verbals
  • Freqüència alta de referències endofòriques

-Gramàtica: fonologia i grafia

Canal oral:
  • Incorpora formes pròpies dels usos espontanis i ràpids
Canal escrit:
  • Gairebé no incopora aquestes formes
- Gramàtica: morfologia

Canal oral:
  • Prefereix solucions poc formals
Canal escrit:
  • També usa solucions no.formals
-Gramàtica sintaxi:

Canal oral:
  • Tendència a usar estructures sintàctiques simples
  • Freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades
  • L'odre dels elements de l'oració és força variable
  • El·lipsis freqüents
Canal escrit:
  • Ús freqüent d'estructures més complexes i desenvolupades
  • Absència gairebé absoluta d'aquest tipus d'estructures
  • Ordre més estable (sub/verb/complements)
  • El·lipsis menys freqüents
-Gramàtica: lèxic

Canal oral:
  • Prefereix lèxic no marcat formalment
  • Freqüència baixa de mots amb significats específics
  • Accepta la repetició lèxica
  • Ús de proformes i hiperònims
  • Ús de tics lingüístics
  • Ús de mots crossa
  • Ús freqüen d'onomatopeies
Canal escrit:
  • Tendència a usar lèxic marcat
  • Freqüència molt alta de mots amb significats específics
  • Tendència estilística a eliminar la repetició l'exica amb sinònims
  • Tendència a usar els mots equivalents i precisos
  • Absència de tics lingüístics
  • Tendència a eliminar els mots crossa
  • Ús mols escàs d'onomatopeies
La relació oral-escrit

Segons Gérard Vigner hi ha tres models de la relació oral-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua.

1- L'escrit tradicional: l'escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. Es refusa qualsevol model oral i els aprenents tenen models literaris clàssics i fan exercicis de traducció i de transformació de textos.

2- L'escrit, codi segon:es fonamenta els plantejaments de la lingüística moderna, segons els quals l'oral és el primordial i l'escrit se li subordina. Els aprenents adquireixen prioritàriament el sistema fonològic i el llenguatge transaccional de diàlegs. L'escrit s'utilitza per transcriure aquestes conversacions de forma que s'ensenya el codi escrit però no el text o el discurs escrit (les regles per construir textos):


3- L'escrit, llengua: considera que l'oral i l'escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Està relacionada amb l'enfocament comunicatiu de l'aprenentatge de llengues, amb el qual els alumnes aprenen a comunicar-se efectivament per l'oral i per escrit. Vigner dóna suport a aquesta última concepció, perquè sosté que la producció i la comprensió de l'escrit no depenen de l'oral.



Scinto analitza a qüestió de d'una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral.escrit:

1- Model dependent: es considera l'oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l'escrit com una mera transcripció gràfica del primer, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l'oral.
2- Model independent: sosté que l'oral i l'escrit són absolutament independents, i que només són dues de les possibles manifestacions amb quèpot expressar-se el llenguatge.

3- Model equipolent: postula que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüistica.



El procés de composició escrita

Aquest model sosté que l'acte d'escriure conté:

- La situació de la comunicació:

Conté els elements externs a l'escriptor:
  • El problema retòric: és el conjunt de circumstàncies que fan que el subjecte es decideixi a escriure.
  • El text: que és la resposta o solució que es dóna a aquest problema
- La memòria a llarg termini:

Inclou tots els coneixements que l'escriptor posseeixreginstrats i emmagatzemats en el cervell sobre: el contingut tempatics, l'audiència, les diferents estructures textuals que s'està utilitzant i el traçat de les lletres.

- Els processos bàsics de l'escriptura

  • Planificació: l'escriptor elabora una representació mental del que vol escriure i com vol fer-ho.
  • Redacció: l'escriptor transforma les idees generades en un discurs intel·ligible i comprensible per al lector.
  • Revisió: l'escriptor rellegeix l'escrit i refà aquells aspetes que considera necessaris per a millorar el text.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC?

El llibre "Com parlar bé en públic" és una eina molt bona que ens servirà per a ser un bon comunicador. Aquest llibre ens dóna un seguit d'eines i consells per a ser un bon orador: una bona tècnica, com perdre el pànic, recursos per preparsr-se bé el discurs, com guanyar-se al públic, idees per mantenir el ritme i moltes coses més. Cal tenir molt present que parlar en públic és una necessitat cada dia més freqüent, i a l'escola no se li dóna la suficient importància, per tant és bo que les escoles fomentin molt el saber expressar-se oralment perquè és fonamental per al futur. Cal tenir en compte que tot i que hi ha persones que tenen una bona predisposició natural per a parlar en públic, tothom en pot aprendre mitjançant la pràctica. Al llarg del llibre ens dóna consells per controlar els nervis, com guanyar-te al públic, mètodes per preparar un bon guió, tècniques per fer la presentació més dinàmica, etc. Aquí us deixo un decàleg sobre els trets més importants per a ser un bon comunicador:

1- Claredat, precisió i brevetat: hi ha persones que tenen tendència a utlitzar paraules molt complicades i frases molt llargues, cosa que fa que el públic no acabi de captar del tot bé la idea que es vol transmetre. Per tant, és molt milor utilitzar un llenguat clar, precís i breu. És recomanable ustilitzar frases curtes i senzilles separades per pauses i evitar frases llargues i també evitar el llenguatge abstracte i imprecís.

2- Portar preparat un bon guió: el guió és el conjunt d'idees que es volen transmetre al públic. És recomanable tenir les idees ordenades per idees principals i secundàries. Un orador que porta un bon guió sap sempre què ha de dir en primer lloc, què dirà després i com acaba.

3- Improvisació i naturalitat: un bon orador és el que porta un guió que fa de carcassa del discurs, i a partir d'aquesta cascassa l'orador avança, improvisa, recula, insisteix en alguna idea, depenent d eles reacions del públic. Una altra qualitat d'un bon orador és la naturalitat. Moltes persones quen parlen en públic deixen de ser naturals, llavors es quan es pronuncien frases llargues, ens entrebanquem, etc. Per tant és bo ser natural, com si ho expliquessim a un amic.

4- L'humor: Per a ser un bon comunicador no cal ser estrictament sempre una persona seriosa. Un bon comunicador sap que l’humor és expecionalment important per establir contacte amb el públic. Si l’orador té sentit de l’humor el que farà és trencar les barreres amb l’auditori, generarà identificació i confiança, i relaxara al públic de manera que aquest estarà molt més receptiu. L’humor és una de les claus de l’èxit de l’orador.

5- Seguretat: tenir seguretat amb nosaltres mateixos es molt important per poder parlar en públic i per ser un bon comunicador, ja que mostrem que tenim unes idees clares i que creiem en elles. Per mostrar seguretat és molt important començar amb un somriure i parlar amb naturalitat, amb una certa improvització i amb convicció.

6- Saber captar l’atenció del públic :és un element clau per a un bon orador, s’ha d’aconseguir sobretot a l’inici i al final de l’exposició, si s’aconsegueix això aconseguira transmetre la informació al públic. Es pot fer de moltes maneres com ara amb el to de veu, dir anècdotes gracioses, utilitzar l’humor (amb acudits, alguna broma), fer preguntes al públic, dir alguna dada sorprenent, etc.

7- Vocalització i entonació adecuada: tot bon orador ha de saber vocalitzar ja que així el públic podrà entendre tot el que diu, perquè si el públic no entén alguna paraula que diu el comunicador, pot arribar a pensar que és un aparaula clau i no entendre la resta de l'exposició. A més també és necessari que l'orador mantigui un to de veu adecuat ja que d'aquesta manera permetrà diferenciar quan està dient una cosa informativa, quan vol destacar algun aspecte, quan hi ha signes d'exclamació, interrogació o pauses.

8- Dominar el tema del que es parla: un bon comunicador ha de dominar completament el tema sobre el discurs. Gràcies a aquest domini podrà transmetre seguretat sobre tot el que està dient al públic i aquest, se’l creurà. A més per a poder improvisar és necessari que dominis el tema del que estàs parlant.

9- Tenir una postura correcte: tot orador quan parla en una determinada posició, aquesta dóna al públic missatges sobre la seva autoritat o a la seva seguretat. S'ha d'adoptar una posició senzilla, còmoda i natural. L'orador ha de permentre que el pes del cose es reparteixi amb equilibri, d'aquesta manera es podrà relaxar i tenir en compte el públic. És recomanable: ensenyar el cose sencer, moure's e tant en tant, eviatr els moviments cíclics i tics repetitius, no jugar amb objectes i no creuar el braços.

10- Saber valorar i sintetitzar: un cop l'orador ha buscat les idees i les ha ordenat segons una estructura determinada, arriba un moment clau: vaorar-les i sintetitzar. L'orador ha de suprimir les idees que no siguin pertinents i que les que quedin siguin realment bones. Cal tanir en compte que la capacitat de síntesi és un dels elements clau de la comunicació.


QUI ETS, TU?

"Qui ets, tu'" va ser la primera exposició oral que vem fer, vem començar a posar en pràctica les eines per a com parlar bé en públic. Havíem d'agafar una fotografia que estigués relacionada amb algun tret característic de la persona que havíem de descriure. Un cop escollida la fotografia, havíem de posar un lema que també estigués relacionat amb la foto. Un cop enllestit tot això, vem haver d'exposar oralment el perquè havíem escollit aquella fotografia i el lema per a descriure a la persona que havíem escollit.

La meva fotografia era d'unes magdalenes cobertes de xocolata i el lema era: "Dolça com la xocolata", perquè la persona a la que vaig descriure és una persona molt dolça des del primer dia que la vaig conèixer i és molt amable i propera.

Crec que ens va anar molt bé fer aquesta presentació ja que així vem començar a posar en pràctica les exposicions orals i ens vem conèixer una mica més entre els companys.


POEMA

A COED vem haver de fer una altre exposició oral, però molt diferent a les que hem fet fins ara. Vem haver de recitar un poema. Jo vaig escollir el de "Cançó a Mahalta" de Màrius Torres.


Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

Entre els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar –la nostra pàtria antiga-.

Aquesta recitació del poema tot i que no em va sortir prou bé, em va resultar molt útil ja que mai havia hagut de recitar un poema en veu alta davant de tanta gent, cosa que m'ha fer guanyar experiència i confiança. A més és un tipus d'exposició oral que la majoria de persones no estem acostumats a fer, per tant és una manera de millorar molt com a bon orador i així dominem diferents maneres de com parlar en públic.

viernes, 28 de diciembre de 2012

Gestió de la informació i TIC

Competència digital

Per viure en la nostra societat del segle XXI cal que els mestres i els nens i nenes tinguin una sèrie de competències de l'ús de les tecnologies de la informació i la comuncicació, és a dir, les TIC. Per tal d'aconseguir aquestes competències de les TIC es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, de primària, de secundària, de Batxillerat,etc. Les competències que adquirim relacionades amb l'ús de les TIC s'anomena: competència digital, i el procés d'aquisició de les TIC s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

Les TIC poden resultar molt útils pels estudiants d'Universitat ja que podran gestionar molt millor la informació i comunicar-se amb els docents i altres estudiants per aprendre, treballar col·laborativament i transformar aquestes interaccions amb coneixement. I després en la seva professió, trobarà les TIC com a un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió.

Competència digital en el mestre

En els Graus de Mestre és molt important afegir a la competència general competències específiques de caire didàctic per tal de que l'educador pugui utilitzar la teconologia per ensenyar i per ajudar a aprendre. A més, com que les competències no són estàtiques ni tampoc ho és la tecnologia, cal que els mestres tinguin una actualització continuada en el coneixement de recursos tecnològics i de les seves potancialitats pedagògiques.


En els últims anys s'han publicat diferents documents sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Els més importants són els que ha dut a terme la UNESCO i la ISTE.

Us deixo unes diapositives on explico de manera molt resumida les normes establertes per la UNESCO i la ISTE.