CONCLUSIONS

Gràcies a aquest mòdul he après moltes coses, tant de GITIC com de COED. Pel que fa a GITIC, és la que  més coneixements he adquirit, ja que jo abans de començar el curs no dominava gaire les noves tecnologies, i a més en la meva etapa de primària i secundària a la meva escola no es van tractar les noves tecnologies amb profunditat, cosa que ha fet que jo no mostrés gaire interès en aquest camp. Gràcies a aquest mòdul he après moltíssimes coses. El Prezi, per exemple, crec que ha sigut una de les millors eines, ja que serveix molt per complementar-ho amb les exposicions orals.És molt més dinàmic i interactiu que el power point. També hem treballat com fer vídeos i com fer mapes conceptuals. Des del meu punt de vista, aquest programes s'haurien d'ensenyar abans a les escoles cosa que faria que augmentés molt l'aprenentatge i el domini d'aquestes eines, que en un futur ens poden resultar molt útils. També hem après com fer pàgines web, i és una de les coses que més em van cridar l'atenció, perquè sempre m'he preguntat com es creaven i ara he après com fer-les a través del Google Sites, i és més senzill del que m'esperava. Cal remarcar que també hem treballa un joc per a nens: l'Scratch, un joc que també desconeixia, i crec que ens pot ser molt útil per a un futur com a mestres, com també unes pàgines web que ens van recomanar a l'aula sobre jocs i activitats per nens. És una assignatura que m'ha obert cap a un món que desconeixia o més ben dit que coneixia molt poc. Ara per ara he adquirit nous coneixements d'aquest camp però crec que encara em queda molt per millorar, conèixer i explorar. A més a més, tot mestre ha d'estar al corrent sempre de les TIC ja que canvien constantment i a un ritme vertiginós. Tot mestre, s'ha d'anar actualitzant permanentment tal com ho fan les noves tecnologies.

Pel que fa a COED, ha sigut una assignatura que també m'ha servit molt, sobretot la part de l'expressió oral. Primer de tot el llibre de "Com parlar bé en públic" va ser una bona introducció de l'assignatura perquè és una molt bona eina per a fer les exposicions orals ja que t'ensenya com controlar els nervis, et dona consells, et recomana com ha de ser el to de veu, la posició corporal, etc. Al llarg del semestre hem anat fent exposicions orals i amb el temps cada cop anaven sortint millor. A més a més, tant l'exposició d'"Identitat i Teritori" i la de "Publicació Digital" estan relacionades amb GITIC, perquè havíem de posar en pràctica conceptes de COED i a la vegada fer les exposicions amb el suport de les TIC. Això per mi ha sigut un molt bon sistema d'aprenentatge. Com ja he dit, a mesura que anavem fent exposicions orals anaven millorant,  això et fa guanyar confiança amb tu mateix i seguretat. És molt important que es remarqui l'expressió oral ja que és fonamental per a ser futurs mestres perquè estem tot el dia davant d'un públic. També gràcies a COED he vist des d'una altra perspectiva les quatre habilitats lingüístiques (llegir, parlar, escoltar i escriure), perquè durant la meva etapa educativa no les vaig treballar a totes amb la mateixa profunditat, i ara gràcies a estudiar-les més detalladament m'he adonat que totes tenen el mateix grau d'importància.

Per acabar, el fet de fer un Bloc, m'ha resultat molt útil perquè mai ho havia posat en pràctia i no sabia fins a quin punt d'importància tenia. Ara, he pogut veure que gràcies a fer el bloc he fet una síntesi dels meus coneixements, he associat idees i les he classificat i estructurat. I el fet de fer un bloc també m'ha fet donar-los més importància perquè ens poden ser molt útils per compartir informació i resoldre dutbes.

Ha estat molt interessant treballar amb les dues assignatures a la vegada perquè ha fet que relacioni molt més els coneixements de cadascuna, en comptes de que les hagués treballat per separat.

EL CODI ORAL I EL CODI ESCRIT

Diferències entre el codi oral i l'escrit

Podem fer una comparació entre els dos canals des de diferents punts de vista:

• Contextuals: es refereixen al context (espai, temps, relació entre els interlocutors,etc) de la comunicació. En el codi oral la comunicació és immediata en el temps (el receptor comprèn el missatge al mateix temps que el diu l'esmissor). En canvi, en el codi escrit la comunicació és diferida (el lector tarda bastant a poder llegir l'escrit que ha fet l'autor).
• Textuals:  es refereixen a les característiques gramaticals (adecuació, coherència) dels textos orals i dels escrits. Es poden comparar quines estructures s'usen i quines no, el grau de complexitat que tenen, la llargada, l'ordre de les paraules,etc.

Diferències contextuals

Canal oral:

• Canal auditiu: el receptor comprèn amb l'oïda el text
• El receptor percep successivament els diversos signes de text (procés serial)
• La comunicació és espontànea
• La comunicació és immediata en el temps i en l'espai
• La comunicació ñes efímera
• Utilitza molt els codis no-verbals

Canal escrit:

• Canal visual: el receptor llegeix amb els ulls el text
• El receptor percep simultàniament (procés holístic)
• La comunicació és elaborada
• La comunicació és diferida en el temps i en l'espai
• La comunicació és duradora

Diferències textuals


- Adecuació:

Canal oral:

• Tendència a marcar la procedència dialectal
• Grau de formalitat baix

Canal escrit:

• Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l'emissor
• Grau de formalitat alt

- Coherència:

Canal oral:

• Selecció mensy rigorosa de la informació
• Més redundant
• Estructura del text oberta
• Estructures poc estereotipades

Canal escrit:

• Selecció molt precisa de la informació
• Menys redundant
• Estructura tancada: respon a un esquema prèviament planificat per l'autor
• Estructures estereotipades

-Cohesió:

Canal oral:

• Menys gramatical
• Utilitza molt els elements paralingüístics
• Utilitza força codis no-verbals
• Freqüència alta de referències exofòriques (referides als context)

Canal escrit:

• Més gramatical
• Utilitza pocs elements paralingüístics
• Utilitza posc codis no-verbals
• Freqüència alta de referències endofòriques

-Gramàtica: fonologia i grafia

Canal oral:

• Incorpora formes pròpies dels usos espontanis i ràpids

Canal escrit:

• Gairebé no incopora aquestes formes

- Gramàtica: morfologia

Canal oral:

• Prefereix solucions poc formals

Canal escrit:

• També usa solucions no.formals

-Gramàtica sintaxi:

Canal oral:

• Tendència a usar estructures sintàctiques simples
• Freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades
• L'odre dels elements de l'oració és força variable
• El·lipsis freqüents

Canal escrit:

• Ús freqüent d'estructures més complexes i desenvolupades
• Absència gairebé absoluta d'aquest tipus d'estructures
• Ordre més estable (sub/verb/complements)
• El·lipsis menys freqüents

-Gramàtica: lèxic

Canal oral:

• Prefereix lèxic no marcat formalment
• Freqüència baixa de mots amb significats específics
• Accepta la repetició lèxica
• Ús de proformes i hiperònims
• Ús de tics lingüístics
• Ús de mots crossa
• Ús freqüen d'onomatopeies

Canal escrit:

• Tendència a usar lèxic marcat
• Freqüència molt alta de mots amb significats específics
• Tendència estilística a eliminar la repetició l'exica amb sinònims
• Tendència a usar els mots equivalents i precisos
• Absència de tics lingüístics
• Tendència a eliminar els mots crossa
• Ús mols escàs d'onomatopeies

La relació oral-escrit

Segons Gérard Vigner hi ha tres models de la relació oral-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua.

1- L'escrit tradicional: l'escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. Es refusa qualsevol model oral i els aprenents tenen models literaris clàssics i fan exercicis de traducció i de transformació de textos.

2- L'escrit, codi segon:es fonamenta els plantejaments de la lingüística moderna, segons els quals l'oral és el primordial i l'escrit se li subordina. Els aprenents adquireixen prioritàriament el sistema fonològic i el llenguatge transaccional de diàlegs. L'escrit s'utilitza per transcriure aquestes conversacions de forma que s'ensenya el codi escrit però no el text o el discurs escrit (les regles per construir textos):


3- L'escrit, llengua: considera que l'oral i l'escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Està relacionada amb l'enfocament comunicatiu de l'aprenentatge de llengues, amb el qual els alumnes aprenen a comunicar-se efectivament per l'oral i per escrit. Vigner dóna suport a aquesta última concepció, perquè sosté que la producció i la comprensió de l'escrit no depenen de l'oral.



Scinto analitza a qüestió de d'una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral.escrit:

1- Model dependent: es considera l'oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l'escrit com una mera transcripció gràfica del primer, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l'oral.
2- Model independent: sosté que l'oral i l'escrit són absolutament independents, i que només són dues de les possibles manifestacions amb quèpot expressar-se el llenguatge.

3- Model equipolent: postula que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüistica.



El procés de composició escrita

Aquest model sosté que l'acte d'escriure conté:

- La situació de la comunicació:

Conté els elements externs a l'escriptor:

• El problema retòric: és el conjunt de circumstàncies que fan que el subjecte es decideixi a escriure.
• El text: que és la resposta o solució que es dóna a aquest problema

- La memòria a llarg termini:

Inclou tots els coneixements que l'escriptor posseeixreginstrats i emmagatzemats en el cervell sobre: el contingut tempatics, l'audiència, les diferents estructures textuals que s'està utilitzant i el traçat de les lletres.

- Els processos bàsics de l'escriptura

• Planificació: l'escriptor elabora una representació mental del que vol escriure i com vol fer-ho.
• Redacció: l'escriptor transforma les idees generades en un discurs intel·ligible i comprensible per al lector.
• Revisió: l'escriptor rellegeix l'escrit i refà aquells aspetes que considera necessaris per a millorar el text.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC?

El llibre "Com parlar bé en públic" és una eina molt bona que ens servirà per a ser un bon comunicador. Aquest llibre ens dóna un seguit d'eines i consells per a ser un bon orador: una bona tècnica, com perdre el pànic, recursos per preparsr-se bé el discurs, com guanyar-se al públic, idees per mantenir el ritme i moltes coses més. Cal tenir molt present que parlar en públic és una necessitat cada dia més freqüent, i a l'escola no se li dóna la suficient importància, per tant és bo que les escoles fomentin molt el saber expressar-se oralment perquè és fonamental per al futur. Cal tenir en compte que tot i que hi ha persones que tenen una bona predisposició natural per a parlar en públic, tothom en pot aprendre mitjançant la pràctica. Al llarg del llibre ens dóna consells per controlar els nervis, com guanyar-te al públic, mètodes per preparar un bon guió, tècniques per fer la presentació més dinàmica, etc. Aquí us deixo un decàleg sobre els trets més importants per a ser un bon comunicador:

1- Claredat, precisió i brevetat: hi ha persones que tenen tendència a utlitzar paraules molt complicades i frases molt llargues, cosa que fa que el públic no acabi de captar del tot bé la idea que es vol transmetre. Per tant, és molt milor utilitzar un llenguat clar, precís i breu. És recomanable ustilitzar frases curtes i senzilles separades per pauses i evitar frases llargues i també evitar el llenguatge abstracte i imprecís.

2- Portar preparat un bon guió: el guió és el conjunt d'idees que es volen transmetre al públic. És recomanable tenir les idees ordenades per idees principals i secundàries. Un orador que porta un bon guió sap sempre què ha de dir en primer lloc, què dirà després i com acaba.

3- Improvisació i naturalitat: un bon orador és el que porta un guió que fa de carcassa del discurs, i a partir d'aquesta cascassa l'orador avança, improvisa, recula, insisteix en alguna idea, depenent d eles reacions del públic. Una altra qualitat d'un bon orador és la naturalitat. Moltes persones quen parlen en públic deixen de ser naturals, llavors es quan es pronuncien frases llargues, ens entrebanquem, etc. Per tant és bo ser natural, com si ho expliquessim a un amic.

4- L'humor: Per a ser un bon comunicador no cal ser estrictament sempre una persona seriosa. Un bon comunicador sap que l’humor és expecionalment important per establir contacte amb el públic. Si l’orador té sentit de l’humor el que farà és trencar les barreres amb l’auditori, generarà identificació i confiança, i relaxara al públic de manera que aquest estarà molt més receptiu. L’humor és una de les claus de l’èxit de l’orador.

5- Seguretat: tenir seguretat amb nosaltres mateixos es molt important per poder parlar en públic i per ser un bon comunicador, ja que mostrem que tenim unes idees clares i que creiem en elles. Per mostrar seguretat és molt important començar amb un somriure i parlar amb naturalitat, amb una certa improvització i amb convicció.

6- Saber captar l’atenció del públic :és un element clau per a un bon orador, s’ha d’aconseguir sobretot a l’inici i al final de l’exposició, si s’aconsegueix això aconseguira transmetre la informació al públic. Es pot fer de moltes maneres com ara amb el to de veu, dir anècdotes gracioses, utilitzar l’humor (amb acudits, alguna broma), fer preguntes al públic, dir alguna dada sorprenent, etc.

7- Vocalització i entonació adecuada: tot bon orador ha de saber vocalitzar ja que així el públic podrà entendre tot el que diu, perquè si el públic no entén alguna paraula que diu el comunicador, pot arribar a pensar que és un aparaula clau i no entendre la resta de l'exposició. A més també és necessari que l'orador mantigui un to de veu adecuat ja que d'aquesta manera permetrà diferenciar quan està dient una cosa informativa, quan vol destacar algun aspecte, quan hi ha signes d'exclamació, interrogació o pauses.

8- Dominar el tema del que es parla: un bon comunicador ha de dominar completament el tema sobre el discurs. Gràcies a aquest domini podrà transmetre seguretat sobre tot el que està dient al públic i aquest, se’l creurà. A més per a poder improvisar és necessari que dominis el tema del que estàs parlant.

9- Tenir una postura correcte: tot orador quan parla en una determinada posició, aquesta dóna al públic missatges sobre la seva autoritat o a la seva seguretat. S'ha d'adoptar una posició senzilla, còmoda i natural. L'orador ha de permentre que el pes del cose es reparteixi amb equilibri, d'aquesta manera es podrà relaxar i tenir en compte el públic. És recomanable: ensenyar el cose sencer, moure's e tant en tant, eviatr els moviments cíclics i tics repetitius, no jugar amb objectes i no creuar el braços.

10- Saber valorar i sintetitzar: un cop l'orador ha buscat les idees i les ha ordenat segons una estructura determinada, arriba un moment clau: vaorar-les i sintetitzar. L'orador ha de suprimir les idees que no siguin pertinents i que les que quedin siguin realment bones. Cal tanir en compte que la capacitat de síntesi és un dels elements clau de la comunicació.

QUI ETS, TU?

"Qui ets, tu'" va ser la primera exposició oral que vem fer, vem començar a posar en pràctica les eines per a com parlar bé en públic. Havíem d'agafar una fotografia que estigués relacionada amb algun tret característic de la persona que havíem de descriure. Un cop escollida la fotografia, havíem de posar un lema que també estigués relacionat amb la foto. Un cop enllestit tot això, vem haver d'exposar oralment el perquè havíem escollit aquella fotografia i el lema per a descriure a la persona que havíem escollit.

La meva fotografia era d'unes magdalenes cobertes de xocolata i el lema era: "Dolça com la xocolata", perquè la persona a la que vaig descriure és una persona molt dolça des del primer dia que la vaig conèixer i és molt amable i propera.

Crec que ens va anar molt bé fer aquesta presentació ja que així vem començar a posar en pràctica les exposicions orals i ens vem conèixer una mica més entre els companys.

POEMA

A COED vem haver de fer una altre exposició oral, però molt diferent a les que hem fet fins ara. Vem haver de recitar un poema. Jo vaig escollir el de "Cançó a Mahalta" de Màrius Torres.

Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

Entre els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar –la nostra pàtria antiga-.

Aquesta recitació del poema tot i que no em va sortir prou bé, em va resultar molt útil ja que mai havia hagut de recitar un poema en veu alta davant de tanta gent, cosa que m'ha fer guanyar experiència i confiança. A més és un tipus d'exposició oral que la majoria de persones no estem acostumats a fer, per tant és una manera de millorar molt com a bon orador i així dominem diferents maneres de com parlar en públic.

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

EL LLEGUATGE I LES LLENGÜES


A COED vem veure que per tal de què existeixi el llenguatge és necessària l'existència de señals i la combinació d'aquestes i que les emissions lingüístiques tinguin com a finalitat una comunicació.El nostre llenguatge és molt diferent al dels altres primats, s'estructura en diferents nivells, comporta la creativitat i les idees en absència (parla desplaçada).

Pel que fa a aquest article de J, Tuson, els trets més importants del llenguate són:
Amb el llenguatge reduïm i ordenem les percepcions de l'entorn cosa que fa que sigui possible la comunicació.
El llenguatge condiciona el pensament, grpacies a ell podem pensar.
És fonamental pel suport de la memòria, tant individual com colectiva..
També servei per transmetre setiment, emocions i l'estat d'ànim.
El llenguatge és capaç d'explicar coses que no ho poden fer les imatges.

És un medi de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm, i sense ell seria impossible la comunicació.

 LES 4 HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

En la mateixa sessió de la competència comunicativa vam prendre apunts sobre què entenem per llegir, escriure, parlar i escoltar.

• Què entenem per llegir?

És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. Cal tenir ben clar un concepte: LLEGIR = COMPRENDRE.

Segons Isabel Solé llegir té cuatre implicacions:

1) Primer de tot és un procés actiu ja que qui llegeix ha de construir el text. El significat que s'extregui del text és una construcció pròpia que duu a terme el lector que implica el text, els coneixements previs del lector i els objectius amb els quals s'enfronta el lector.

2) Llegir és aconseguir un objectiu perquè sempre que ho fem és per alguna finalitat. Els objectius poden ser molt variats i determinen el tipus de lectura, les estratègies i el control sovint inconsient de la lectura.

3) És un procés d'integració entre qui llegeix i el text ja que qui llegeix ha de construir el seu text relacionant-lo amb allò que ja sap i ha d'adaptar-se al text tranformant els seus coneixements previs.

4) Per últim, llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència contínua. Quan es comença a llegir cadascú es formula la seva hipòtesi sobre el que va llegint a partir dels seus coneixements previs i interessos. Aquestes hipòtesis poden anar cambiant a mesura que es va llegint.

• Què entenem per escriure?

És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu i va molt més enllà dels aspectes formals ja que s'ha de tenir en compte la cal·ligrafia, la relació so-grafia i la distribució en l'espai. I sobretot s'han de tenir en compte els aspectes discursius:

- El procés de composició del text.

- La tipologia textual ( si és informatiu, descriptiu...)

- Les propietats del text:

· Coherència: és la unitat global del significat del text. Per tal de què un discurs sigui coherent ha de presentar la informació de manera clara i ordenada, desenvolupar correctament el tema, que no hi hagi contradiccions, etc.

·Cohesió: és la propietat per la qual s'estableixen uns lligams explícits entre les diverses unitats que comprenen el text: oracions, proposicions i paràgrafs. Alguns procediments cohesius són: la repetició de mot, ja sigui per sinònims o pronoms, l'el·lipsi, la puntuació, la correlació dels temps verbals...

·Adecuació: és la propietat per la qual un text s'adapta a la situació comunicativa. Està en funció de la relació entre l'emissor, el receptor, el missatge, el canal i el propòsit comunicatiu. El llenguatge s'ha d'adaptar segons si la situació es formal (conferència, entrevista de feina)o informal (conversa amb amics al bar, conversa per telèfon, etc).

·Correció: un text és correcte quan respecta les normes ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques i prosòdiques (pronunciació), i el lèxic és apropiat.

També hi ha unes propietats textuals secundàries com ara la presentació (bona cal·ligrafia, marges, espais entre paràgrafs...). En els textos orals ha de tenir una dicció clara, vocalització correcta i l'estilística (text amb un lèxic ric i precís i d'una sintaxi variada i que connecti clarament les diferents parts. 

• Què entenem per parlar?

És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent i amb correcció i adecució a la situació comunicativa.

• Què entenem per escoltar?

És comprendre un missatge a partir d'un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.

Per tal de ser un bon oient s'ha de complir:

- Un paper actiu i participatiu

- Respectar a l'emisor i a les seves idees (no vol dir que  hagis d'estar d'acord amb tot el que diu)

- Ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l'altre

- Saber descobrir els objectius, propòsits de l'orador i les idees principals del missatge de l'orador

- Saber parlar, si es cau, quan acaba l'orador.

Després de prendre consiència dels apunts em vaig adonar que tant llegir, parlar, escriure i escoltar va molt més enllà del que ens pensem. Per tal de fer-ho bé i com cal s'han de tenir en compte molts aspectes que s'han d'anar treballant quan abans millor per a poder comprendre un text, escriure'l, parlar sobre algun tema i saber escoltar. Si domines tot això et serà tot molt més fàcil a l'hora d'estudiar, assistir a conferències, a parlar en públic, etc. 

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Cal tenir en compte que saber utilitzar una llengua o aprendre-la implica coses que van més enllà de fer servir el codi o el conjunt de formes lingüístiques: implica adquirir tota una sèrie d'activitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui parlen.

Des de la nostra infantesa, adquirim coneixements més enllà de la gramàtica, és a dir, aprenem els seus registres; som capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació i la dels altres.

Per tant, a l'habilitat d'utilitzar una llengua i de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica en les seves formes socials, culturals i ideològiques és el que anomenem competència comunicativa. Aquesta es manifesta en sistemes primaris de comunicació, que formen part de la comunicació quotidiana com ara una trucada telefònica, una carta, un cartell...; i també es manifesta en sistemes secundaris que aquests requereixen més capacitat cognitiva del parlant-oient real en la seva tasca de codificar i escofificar textos, ja que aquestes comunicacions es duen a terme en esferes de més elaboració cutural.

Per ser més precisos sobre què és la competència comunicativa exposo la definició de Gumperz Hymes: "La competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzarl-a. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i expriències".

Quins són els components de la competència comunicativa?

1) Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüísitc (nivells fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic).

2)Competència sociolingüística: les regles socioculturals d'ús.

3)Competència discursiva: l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

4)Competència estratègica: l'habilitat d'utilitzar estratègies de comuniació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir.

Aquesta informació sobre les competències comunicatives m'ha fet reflexionar que el coneixement d'una llengua va més enlla de saber els codis i les seves formes lingüístiques sinó que s'han d'adquirir una sèrie de competències comunicatives per tal de poder dominar bé el teu idioma i qualsevol altre i això no s'aconsegueix d'un dia per l'altre sinó que és un procés que requereix el seu temps.

Per tant, pel que fa al món de l'educació, l'objectiu de l'ensenyament no és aconseguir la competència llingüísitca sinó la competència comunicativa. Tradicionalment només es tenia en compte la competència llingüísitca com a objectiu a assolir en l'ensenyança, però aquest concepte va cambiar, de manera que va sorgir com a component fonamental el context social, és a dir, el medi natural en el qual es produeix la interacció. Per tant, el que s'aconsegueix és aconseguir l'idioma com a un instrument de comunicació i no com un simple objecte d'estudi.

QUI ÉS UN BON COMUNICADOR PER A TU?

Vull destacar el que vem fer en una sessió de COED, havíem de portar una persona pensada que fos per a nosaltres una bona comunicadora, és a dir, una persona queté assolida la competència comunicativa.  I havíem de dir els adjectius que el caracteritzen com a bon comunicador/a.

Jo vaig escollir a Josep Cuní ja que:

- És segur de sí mateix

- Inspira confiança

- És cult

- És un bon orador

- Vocalitza

Aquí us deixo alguns exemples que van sortir a classe:

• PEP GUARDIOLA: directe, coherent, segur de si mateix, sap utilitzar el llenguatge adecuat, és proper...
• PILAR RAHOLA: culta, segura de si mateixa, directa, bona oradora, subjectiva...
• EDUARD PUNSET: bon orador, coherent...
• PICASSO: original, sap produir sensasions a través de la pintura...
• ANDREU BUENAFUENTE: és proper, dinàmic, directe...
• CHE GUEVARA: convincent, directe...
• GHANDI: convincent, sincer...

A més a més vem haver de fer la "Publicació Digital", una presentació on justificavem amb el suport de les TIC qui era per a nosaltres un bon comunicador/a. La meva "Publicació Digital" junt amb la Laura Blázquez, la Marta Barrera i la Marta Álvarez era sobre la Pilar Rahola. Hem escollit a la Pilar Rahola perquè apart de què pensem que és una bona comunicadora, hi ha poques dones valorades en el món de la comunicació. A més que destaca per la seva sinceritat , seguretat en les seves idees i no té cap prejudici en donar la seva opinió. Per fer el treball hem fet un seguiment del seu bloc, del seu Twitter i Facebook, i de vídeos televisius com ara debats i el programa 8tv on col·labora amb Josep Cuní.

Aquí us deixo el nostre Prezi:

LA DESCRIPCIÓ

LA DESCRIPCIÓ

L'altre dia a la sesió de COED vam començar a treballar la descripció i vem veure que hi ha molts models i maneres de descriure.

• Què és?

La descripció és una manera d'organització del discurs on l'objectiu és representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure totes els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
A través de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsti d'ntercanvi.

Hi ha dues classes de descripicó: l'objectiva i la subjectiva:

La descripció objectiva: la posició de l'autor és impracial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles. L'autor no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector.
Aquest tipus de descripció el podem trobar en textos acadèmics i cienetífics.

La descripció subjectiva: l'autor suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

• Estructura dels textos descriptius

En totes descripcions ha d'haver un ordre establert, però sobretot aquest ordre s'ha de cumplir en les descripcions de caire més científic. Hi ha tres procediments ordenats:

1- L'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.

2- La caracterització: a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.

3- Establir la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com ple que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).

• Com es fa?

Idear: en la descripció cal seleccionar minuiciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. És per això que és essencial explorar la situació. Tota descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació: la relació entre els interlocutors, el contracte comunicatiu que estableix, el coneixement compartit que es presuposa,etc.

Ordenar: s'han d'ordenar les informacions que hem obtingut.

Textualitzar: un cop fetes les etapes anteriors, ja es podrà començar a redactar el text tenint en compte una sèrie de característiques. En les descripcions subjectives i expressives i ha moltes comparacions i metàfores, ja siguin descripcions de les converses quotidianes o literàries. També cal tenir en compte que s'han d'escollir bé les paraules adequades: terminologia específica en el cas de la ciència i la tècnica; noms i adjectius valoratius, precisos i suggerents per representar una escena,etc.

• Tècniques descriptives
  
  Hi ha moltes tècniques descriptives:

- Sitagmes nominals àmpliament adejctivats
- Verbs en present o imperfecte d'indicatiu
- Paraules que descriuen impressions sensocirals
- Terminologia
- Definicions
- Enumeracions
- Recursos expressius: com ara:

  Comparació:és un recurs literari consistent en posar de relleu les semblances entre dos referents, de manera que es destaquin qualitats no evidents o bé es dugui a terme una descripció més gràfica i clara, com es veu a "És rodó com una pilota". A diferència de la metàfora, on l'element real no apareix i només està present allò comparat, en la comparació apareixen tots dos elements, sovint units per algun signe lingüístic ("com").

 Metonímia: és la relació entre significats basada en una relació de contigüitat.

 Personificació:  és una figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals...
 Metàfora: Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions.


Com ha he dit a classe vem veure diferents models de descripció com ara  cançons, on es poden descriure persones, llocs, sentiments... Aquí us deixo les cançons que vam escoltar:

- El gripau blau, Ara ba de bo (cançó tradicional nord-americana)
- Lila, Whiskyns
-Pedro Navaja, Gato Pérez (lletra d'en Ruben Blades)
- Com un puny , Raimon
- Nit de Sant Joan, Sisa

Un altre model que vem veure va ser la poesia visual. Vem fer un passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa on alguns de nosaltres deiem el què interpretàvem de les diferents imatges i vem poder comprovar que no a tothom interpreta el marteix.

Aquí deixo algunes imatges d'aquesta poesia visual:

Després també vem escoltar el conte de "L'Abiyoyo" , explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger), un conte explicat d'una manera molt peculiar, amb les entoncacions molt marcades i amb molt d'entusiasme per captar l'atenció de l'oient.




Finalment, vem veure l'anunci de la campanya d'estiu de l'any 2009 d'Estrella Damm. És un anunci que a la vegada que promociona el producte, ens descriu un paisatge i a més a més crea una atenció i interès en l'espectador, tant amb les imatges,com amb la cançó i com amb els personatges.




Aquí us deixo el link:

http://www.youtube.com/watch?v=UqOz8AKYWFc&feature=fvwrel

Amb aquesta sesió podem observar que hi ha moltes maneres i mètodes de descriure, tant persones, sensasions, sentiments, paisatges, etc i que depenent de la manera de descriure i de presentar el missatge, es provoquen diverses sensasions en cada receptor. A més també hem pogut veure que podem descriure el que volguem amb qualsevol mètode ja sigui mitjançant un text, com amb un poema, amb una imatge, amb cançons,etc.