LA DESCRIPCIÓ

LA DESCRIPCIÓ

L'altre dia a la sesió de COED vam començar a treballar la descripció i vem veure que hi ha molts models i maneres de descriure.

• Què és?

La descripció és una manera d'organització del discurs on l'objectiu és representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure totes els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
A través de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsti d'ntercanvi.

Hi ha dues classes de descripicó: l'objectiva i la subjectiva:

La descripció objectiva: la posició de l'autor és impracial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles. L'autor no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector.
Aquest tipus de descripció el podem trobar en textos acadèmics i cienetífics.

La descripció subjectiva: l'autor suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

• Estructura dels textos descriptius

En totes descripcions ha d'haver un ordre establert, però sobretot aquest ordre s'ha de cumplir en les descripcions de caire més científic. Hi ha tres procediments ordenats:

1- L'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.

2- La caracterització: a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.

3- Establir la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com ple que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).

• Com es fa?

Idear: en la descripció cal seleccionar minuiciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. És per això que és essencial explorar la situació. Tota descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació: la relació entre els interlocutors, el contracte comunicatiu que estableix, el coneixement compartit que es presuposa,etc.

Ordenar: s'han d'ordenar les informacions que hem obtingut.

Textualitzar: un cop fetes les etapes anteriors, ja es podrà començar a redactar el text tenint en compte una sèrie de característiques. En les descripcions subjectives i expressives i ha moltes comparacions i metàfores, ja siguin descripcions de les converses quotidianes o literàries. També cal tenir en compte que s'han d'escollir bé les paraules adequades: terminologia específica en el cas de la ciència i la tècnica; noms i adjectius valoratius, precisos i suggerents per representar una escena,etc.

• Tècniques descriptives
  
  Hi ha moltes tècniques descriptives:

- Sitagmes nominals àmpliament adejctivats
- Verbs en present o imperfecte d'indicatiu
- Paraules que descriuen impressions sensocirals
- Terminologia
- Definicions
- Enumeracions
- Recursos expressius: com ara:

  Comparació:és un recurs literari consistent en posar de relleu les semblances entre dos referents, de manera que es destaquin qualitats no evidents o bé es dugui a terme una descripció més gràfica i clara, com es veu a "És rodó com una pilota". A diferència de la metàfora, on l'element real no apareix i només està present allò comparat, en la comparació apareixen tots dos elements, sovint units per algun signe lingüístic ("com").

 Metonímia: és la relació entre significats basada en una relació de contigüitat.

 Personificació:  és una figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals...
 Metàfora: Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions.


Com ha he dit a classe vem veure diferents models de descripció com ara  cançons, on es poden descriure persones, llocs, sentiments... Aquí us deixo les cançons que vam escoltar:

- El gripau blau, Ara ba de bo (cançó tradicional nord-americana)
- Lila, Whiskyns
-Pedro Navaja, Gato Pérez (lletra d'en Ruben Blades)
- Com un puny , Raimon
- Nit de Sant Joan, Sisa

Un altre model que vem veure va ser la poesia visual. Vem fer un passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa on alguns de nosaltres deiem el què interpretàvem de les diferents imatges i vem poder comprovar que no a tothom interpreta el marteix.

Aquí deixo algunes imatges d'aquesta poesia visual:

Després també vem escoltar el conte de "L'Abiyoyo" , explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger), un conte explicat d'una manera molt peculiar, amb les entoncacions molt marcades i amb molt d'entusiasme per captar l'atenció de l'oient.




Finalment, vem veure l'anunci de la campanya d'estiu de l'any 2009 d'Estrella Damm. És un anunci que a la vegada que promociona el producte, ens descriu un paisatge i a més a més crea una atenció i interès en l'espectador, tant amb les imatges,com amb la cançó i com amb els personatges.




Aquí us deixo el link:

http://www.youtube.com/watch?v=UqOz8AKYWFc&feature=fvwrel

Amb aquesta sesió podem observar que hi ha moltes maneres i mètodes de descriure, tant persones, sensasions, sentiments, paisatges, etc i que depenent de la manera de descriure i de presentar el missatge, es provoquen diverses sensasions en cada receptor. A més també hem pogut veure que podem descriure el que volguem amb qualsevol mètode ja sigui mitjançant un text, com amb un poema, amb una imatge, amb cançons,etc.