COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC?

El llibre "Com parlar bé en públic" és una eina molt bona que ens servirà per a ser un bon comunicador. Aquest llibre ens dóna un seguit d'eines i consells per a ser un bon orador: una bona tècnica, com perdre el pànic, recursos per preparsr-se bé el discurs, com guanyar-se al públic, idees per mantenir el ritme i moltes coses més. Cal tenir molt present que parlar en públic és una necessitat cada dia més freqüent, i a l'escola no se li dóna la suficient importància, per tant és bo que les escoles fomentin molt el saber expressar-se oralment perquè és fonamental per al futur. Cal tenir en compte que tot i que hi ha persones que tenen una bona predisposició natural per a parlar en públic, tothom en pot aprendre mitjançant la pràctica. Al llarg del llibre ens dóna consells per controlar els nervis, com guanyar-te al públic, mètodes per preparar un bon guió, tècniques per fer la presentació més dinàmica, etc. Aquí us deixo un decàleg sobre els trets més importants per a ser un bon comunicador:

1- Claredat, precisió i brevetat: hi ha persones que tenen tendència a utlitzar paraules molt complicades i frases molt llargues, cosa que fa que el públic no acabi de captar del tot bé la idea que es vol transmetre. Per tant, és molt milor utilitzar un llenguat clar, precís i breu. És recomanable ustilitzar frases curtes i senzilles separades per pauses i evitar frases llargues i també evitar el llenguatge abstracte i imprecís.

2- Portar preparat un bon guió: el guió és el conjunt d'idees que es volen transmetre al públic. És recomanable tenir les idees ordenades per idees principals i secundàries. Un orador que porta un bon guió sap sempre què ha de dir en primer lloc, què dirà després i com acaba.

3- Improvisació i naturalitat: un bon orador és el que porta un guió que fa de carcassa del discurs, i a partir d'aquesta cascassa l'orador avança, improvisa, recula, insisteix en alguna idea, depenent d eles reacions del públic. Una altra qualitat d'un bon orador és la naturalitat. Moltes persones quen parlen en públic deixen de ser naturals, llavors es quan es pronuncien frases llargues, ens entrebanquem, etc. Per tant és bo ser natural, com si ho expliquessim a un amic.

4- L'humor: Per a ser un bon comunicador no cal ser estrictament sempre una persona seriosa. Un bon comunicador sap que l’humor és expecionalment important per establir contacte amb el públic. Si l’orador té sentit de l’humor el que farà és trencar les barreres amb l’auditori, generarà identificació i confiança, i relaxara al públic de manera que aquest estarà molt més receptiu. L’humor és una de les claus de l’èxit de l’orador.

5- Seguretat: tenir seguretat amb nosaltres mateixos es molt important per poder parlar en públic i per ser un bon comunicador, ja que mostrem que tenim unes idees clares i que creiem en elles. Per mostrar seguretat és molt important començar amb un somriure i parlar amb naturalitat, amb una certa improvització i amb convicció.

6- Saber captar l’atenció del públic :és un element clau per a un bon orador, s’ha d’aconseguir sobretot a l’inici i al final de l’exposició, si s’aconsegueix això aconseguira transmetre la informació al públic. Es pot fer de moltes maneres com ara amb el to de veu, dir anècdotes gracioses, utilitzar l’humor (amb acudits, alguna broma), fer preguntes al públic, dir alguna dada sorprenent, etc.

7- Vocalització i entonació adecuada: tot bon orador ha de saber vocalitzar ja que així el públic podrà entendre tot el que diu, perquè si el públic no entén alguna paraula que diu el comunicador, pot arribar a pensar que és un aparaula clau i no entendre la resta de l'exposició. A més també és necessari que l'orador mantigui un to de veu adecuat ja que d'aquesta manera permetrà diferenciar quan està dient una cosa informativa, quan vol destacar algun aspecte, quan hi ha signes d'exclamació, interrogació o pauses.

8- Dominar el tema del que es parla: un bon comunicador ha de dominar completament el tema sobre el discurs. Gràcies a aquest domini podrà transmetre seguretat sobre tot el que està dient al públic i aquest, se’l creurà. A més per a poder improvisar és necessari que dominis el tema del que estàs parlant.

9- Tenir una postura correcte: tot orador quan parla en una determinada posició, aquesta dóna al públic missatges sobre la seva autoritat o a la seva seguretat. S'ha d'adoptar una posició senzilla, còmoda i natural. L'orador ha de permentre que el pes del cose es reparteixi amb equilibri, d'aquesta manera es podrà relaxar i tenir en compte el públic. És recomanable: ensenyar el cose sencer, moure's e tant en tant, eviatr els moviments cíclics i tics repetitius, no jugar amb objectes i no creuar el braços.

10- Saber valorar i sintetitzar: un cop l'orador ha buscat les idees i les ha ordenat segons una estructura determinada, arriba un moment clau: vaorar-les i sintetitzar. L'orador ha de suprimir les idees que no siguin pertinents i que les que quedin siguin realment bones. Cal tanir en compte que la capacitat de síntesi és un dels elements clau de la comunicació.

QUI ETS, TU?

"Qui ets, tu'" va ser la primera exposició oral que vem fer, vem començar a posar en pràctica les eines per a com parlar bé en públic. Havíem d'agafar una fotografia que estigués relacionada amb algun tret característic de la persona que havíem de descriure. Un cop escollida la fotografia, havíem de posar un lema que també estigués relacionat amb la foto. Un cop enllestit tot això, vem haver d'exposar oralment el perquè havíem escollit aquella fotografia i el lema per a descriure a la persona que havíem escollit.

La meva fotografia era d'unes magdalenes cobertes de xocolata i el lema era: "Dolça com la xocolata", perquè la persona a la que vaig descriure és una persona molt dolça des del primer dia que la vaig conèixer i és molt amable i propera.

Crec que ens va anar molt bé fer aquesta presentació ja que així vem començar a posar en pràctica les exposicions orals i ens vem conèixer una mica més entre els companys.

POEMA

A COED vem haver de fer una altre exposició oral, però molt diferent a les que hem fet fins ara. Vem haver de recitar un poema. Jo vaig escollir el de "Cançó a Mahalta" de Màrius Torres.

Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

Entre els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar –la nostra pàtria antiga-.

Aquesta recitació del poema tot i que no em va sortir prou bé, em va resultar molt útil ja que mai havia hagut de recitar un poema en veu alta davant de tanta gent, cosa que m'ha fer guanyar experiència i confiança. A més és un tipus d'exposició oral que la majoria de persones no estem acostumats a fer, per tant és una manera de millorar molt com a bon orador i així dominem diferents maneres de com parlar en públic.