Podem fer una comparació entre els dos canals des de diferents punts de vista:
- Contextuals: es refereixen al context (espai, temps, relació entre els interlocutors,etc) de la comunicació. En el codi oral la comunicació és immediata en el temps (el receptor comprèn el missatge al mateix temps que el diu l'esmissor). En canvi, en el codi escrit la comunicació és diferida (el lector tarda bastant a poder llegir l'escrit que ha fet l'autor).
- Textuals: es refereixen a les característiques gramaticals (adecuació, coherència) dels textos orals i dels escrits. Es poden comparar quines estructures s'usen i quines no, el grau de complexitat que tenen, la llargada, l'ordre de les paraules,etc.
Diferències contextuals
Canal oral:
- Canal auditiu: el receptor comprèn amb l'oïda el text
- El receptor percep successivament els diversos signes de text (procés serial)
- La comunicació és espontànea
- La comunicació és immediata en el temps i en l'espai
- La comunicació ñes efímera
- Utilitza molt els codis no-verbals
- Canal visual: el receptor llegeix amb els ulls el text
- El receptor percep simultàniament (procés holístic)
- La comunicació és elaborada
- La comunicació és diferida en el temps i en l'espai
- La comunicació és duradora
Diferències textuals
- Adecuació:
Canal oral:
- Tendència a marcar la procedència dialectal
- Grau de formalitat baix
- Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l'emissor
- Grau de formalitat alt
Canal oral:
- Selecció mensy rigorosa de la informació
- Més redundant
- Estructura del text oberta
- Estructures poc estereotipades
- Selecció molt precisa de la informació
- Menys redundant
- Estructura tancada: respon a un esquema prèviament planificat per l'autor
- Estructures estereotipades
-Cohesió:
Canal oral:
- Menys gramatical
- Utilitza molt els elements paralingüístics
- Utilitza força codis no-verbals
- Freqüència alta de referències exofòriques (referides als context)
- Més gramatical
- Utilitza pocs elements paralingüístics
- Utilitza posc codis no-verbals
- Freqüència alta de referències endofòriques
-Gramàtica: fonologia i grafia
Canal oral:
- Incorpora formes pròpies dels usos espontanis i ràpids
- Gairebé no incopora aquestes formes
Canal oral:
- Prefereix solucions poc formals
- També usa solucions no.formals
Canal oral:
- Tendència a usar estructures sintàctiques simples
- Freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades
- L'odre dels elements de l'oració és força variable
- El·lipsis freqüents
- Ús freqüent d'estructures més complexes i desenvolupades
- Absència gairebé absoluta d'aquest tipus d'estructures
- Ordre més estable (sub/verb/complements)
- El·lipsis menys freqüents
Canal oral:
- Prefereix lèxic no marcat formalment
- Freqüència baixa de mots amb significats específics
- Accepta la repetició lèxica
- Ús de proformes i hiperònims
- Ús de tics lingüístics
- Ús de mots crossa
- Ús freqüen d'onomatopeies
- Tendència a usar lèxic marcat
- Freqüència molt alta de mots amb significats específics
- Tendència estilística a eliminar la repetició l'exica amb sinònims
- Tendència a usar els mots equivalents i precisos
- Absència de tics lingüístics
- Tendència a eliminar els mots crossa
- Ús mols escàs d'onomatopeies
Segons Gérard Vigner hi ha tres models de la relació oral-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua.
1- L'escrit tradicional: l'escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. Es refusa qualsevol model oral i els aprenents tenen models literaris clàssics i fan exercicis de traducció i de transformació de textos.
2- L'escrit, codi segon:es fonamenta els plantejaments de la lingüística moderna, segons els quals l'oral és el primordial i l'escrit se li subordina. Els aprenents adquireixen prioritàriament el sistema fonològic i el llenguatge transaccional de diàlegs. L'escrit s'utilitza per transcriure aquestes conversacions de forma que s'ensenya el codi escrit però no el text o el discurs escrit (les regles per construir textos):
3- L'escrit, llengua: considera que l'oral i l'escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Està relacionada amb l'enfocament comunicatiu de l'aprenentatge de llengues, amb el qual els alumnes aprenen a comunicar-se efectivament per l'oral i per escrit. Vigner dóna suport a aquesta última concepció, perquè sosté que la producció i la comprensió de l'escrit no depenen de l'oral.
Scinto analitza a qüestió de d'una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral.escrit:
1- Model dependent: es considera l'oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l'escrit com una mera transcripció gràfica del primer, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l'oral.
2- Model independent: sosté que l'oral i l'escrit són absolutament independents, i que només són dues de les possibles manifestacions amb quèpot expressar-se el llenguatge.
3- Model equipolent: postula que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüistica.
El procés de composició escrita
Aquest model sosté que l'acte d'escriure conté:
- La situació de la comunicació:
Conté els elements externs a l'escriptor:
- El problema retòric: és el conjunt de circumstàncies que fan que el subjecte es decideixi a escriure.
- El text: que és la resposta o solució que es dóna a aquest problema
Inclou tots els coneixements que l'escriptor posseeixreginstrats i emmagatzemats en el cervell sobre: el contingut tempatics, l'audiència, les diferents estructures textuals que s'està utilitzant i el traçat de les lletres.
- Els processos bàsics de l'escriptura
- Planificació: l'escriptor elabora una representació mental del que vol escriure i com vol fer-ho.
- Redacció: l'escriptor transforma les idees generades en un discurs intel·ligible i comprensible per al lector.
- Revisió: l'escriptor rellegeix l'escrit i refà aquells aspetes que considera necessaris per a millorar el text.
No hay comentarios:
Publicar un comentario